ENTREVISTA AL MEU COSÍ

La meva entrevista serà a Adan Mejías Buzón, el meu cosí. Va néixer el 18 de desembre del 1994. Va començar a estudiar psicologia, perquè el que vol és treballar a la vegada que ajuda a les persones.

 

Què volies ser de petit?

 

Volia ajudar a les persones, i ser metge. Després em vaig adonar que si el meu cap no estava bé, no estarien contents. Així que vaig pensar en ser psicòleg. Però quan vaig estudiar psicologia em vaig adonar que el treball que feien no era el que m'esperava. Així que vaig pensar en ajudar-los pel meu compte.

 

Alguna vegada has canviat d'opinió? Què volies ser de gran?

Sí, com ajudar a les persones. Primer vaig pensar en ajudar-les saludablement parlant, després canviant el món, el seu entorn, perquè siguin més feliços.

 

Per què vols ser psicòleg?

No vull ser psicòleg d'ofici. Només el que vull és ajudar a les persones d'alguna manera o una altra. Perquè hi ha psicòlegs que només seuen i s'inventen coses, i altres que ignoren tot el que han aprés. I cada persona necessita uns cuidats i altres uns altres. I tothom es com és, per com és el seu entorn, depèn de com és el seu entorn, té una educació o una altra. Llavors jo vull canviar el món, l'entorn...

 

Des de quan vols ser-ho?

Un dia, després de canviar de voler ser metge, estava en una reunió, de la ment humana, com se senten. I una persona em va preguntar : ''tu vols salvar cossos o salvar ànimes?''. Sembla una pregunta molt religiosa, però la psicologia treballa del psíquic, i psíquic és ment i ànima. Així que és el mateix ment i ànima.

Quin tipus de psicòleg vols ser? (infantil, especialitzat en un cert tipus....)
 

No vull ser de butaca, d'ofici, no vull ser una persona que guanya diners pels problemes d'alguns. Vull ser una persona que canviï l'entorn perquè les persones estiguin més felices.

Quina de les etapes de la teva vida, de moment, t'ha agradat més?
 

Moltes etapes m'han agradat, la meva vida ha sigut difícil en alguns aspectes, però mai m'ha faltat estima. Per exemple, a casa només hi havia crits. De petit, el meu entorn familiar (pares) no ha sigut mai sa, però el d'avis si han tingut una conducta sana, sobretot el meu avi, que m'ha exercit de pare, i entre les meves tietes han fet de mares, encara que alguna vegada que una altra, una mica pesades. Així que vaig aprendre a buscar el positiu de tot, i aprendre. Ara em sento que no puc ser infeliç mai, i si alguna cosa m'afecta, he après a refredar-la tant fins al punt que no em faci mal. I que de manera temporal no empitjorin les coses. Així que l'etapa més feliç diria que és ara mateix, perquè és quan sóc més lliure. Encara que em falti el meu avi, però sento que encara està aquí.

De petit tenies complexos d'alguna cosa? De què? Per què?
 

De sobrepès, el típic. Perquè l'entorn de l'escola és molt competitiu i hostil, i molt diferent. Un dels problemes de la societat és que la meitat dels nens no són desitjats o els pares no estan preparats per tenir-los, i com resultat hi ha una quantitat de persones, sense els patrons d'afecte i estima correctes. Llavors aquelles persones són les que critiquen els diferents intentant cridar l'atenció. Em vaig trobar que un percentatge es va ficar amb mi per estar gras. Llavors en conclusió les aparences no són importants. Llavors vaig aprendre que aquelles persones es ficaven amb mi perquè elles tenien problemes a casa seva. Llavors ho vaig entendre.

Ara què diries a aquelles persones?
 

Tractaria d'ajudar-los. La meitat d'aquelles persones que feien aquelles tonteries, vaig ajudar-los. Són persones que demanen ajuda a crits, i per ajudar-los només falta escoltar-los.

Quines aficions tens?
 

Doncs sóc una persona a qui l'agrada jugar a la platja, sortir a navegar, fer arts marcials, en concret, no és per venjança, és el contrari per tenir el control de qualsevol ocasió i poder solucionar-lo, sortir amb els amics, anar al cinema... Són aficions variades.

 

Com t'agradaria que fos el teu futur? Quin és el teu somni o meta més difícil que vols aconseguir?

Vull un futur brillant, vull  canviar el món de manera dràstica, un món saludable i estable per tothom, que tothom estigui feliç i no estiguin insegurs, i s'han de fer moltes coses per arreglar el món. I es pot, i jo el vull aconseguir, i ho aconseguiré.

 

De què treballes ara? De què tracta?

Estic treballant en una recepció, en una empresa tecnològica. No faig gran cosa, però em permet seguir estudiant. A vegades em conviden a veure com funcionen altres sectors... I aprendre altres coses, i tenir beneficis econòmics estables.

 

Ara que acaba l'any, quin propòsit tens per al 2016?

El mateix que sempre, canviar el món, intentar ajudar al món de manera eficient i efectiva (sense crear dependència emocional cap a mi). Què més m'he proposat? També a menjar més sa, perquè m'alimento de pizzes... 

Quina frase recordes o la més significativa que et va dir alguna persona?

Moltes frases, una de Carpe diem, que és una que deixaria gravada en molts caps que és: '' Viu el moment, viu el que estàs vivint en aquest instant, viu el que estàs vivent en aquests moments, que és el que tens''.  Realment el present és el que viuràs sempre, ja no pots canviar el que t'he dit quan m'has preguntat, ja l'has escoltat. Tampoc pots canviar en aquest moment, com encara no ha arribat no pots canviar-ho. Pots saber com actuar per canviar-lo, però no ha arribat. Així que Carpe Diem és una frase molt bona. I una altra que em va dir el meu avi és: ''Fes bé i no miris a ningú''. I crec que amb això l'entrevista ja està finalitzada, i ha sigut un plaer.

 

Judith Esteban Buzón