La meva àvia,
Lozoya Teresa Zaragoza Esteve, va néixer el 31 d’octubre del 1938 a Callosa del
Segura, Alacant. Durant la seva infància va viure amb els seus pares, Manuel i
Ángeles, i les seves tres germanes petites. En aquest temps va viure a diferents
llocs, fins que va arribar a Badalona, i després a Barcelona, on resideix
actualment.
Des que vas néixer fins que vas arribar a Badalona, en quins altres pobles vas viure?
Vaig néixer a Callosa del Segura, Alacant, i tres anys després de néixer jo va arribar al món la meva germana Maria. Quan tenia quatre anys ens en vam haver d’anar a Terol, Aragó, on va néixer la meva germana Pilar. Llavors jo tenia set anys. A Terol vam estar cinc anys, i després vam haver de traslladar-nos a Paterna, València on va néixer la meva germana Fátima quan jo tenia 10 anys. Finalment, vam anar a viure a Badalona on vam estar fins que cadascuna va marxar de casa.
Per què havíeu de viatjar tant?
Perquè
el meu pare treballava a una empresa que tenia fàbriques a diferent llocs
d’Espanya, i els seus caps el canviaven de fàbrica i de població molt sovint.
Quan vas arribar a Badalona, quina impressió et va
donar?
En
general em va agradar, però com que vivíem una mica als afores i jo estava
acostumada a viure al centre, no em va agradar que visquéssim allunyats.
Quins inconvenients i quines coses bones pensaves
quan et deien que te n’havies de tornar a canviar de poble?
Mai
tenia ganes de marxar perquè perdia els amics i tot el que coneixia. Els canvis
també em costaven perquè no sabia res del poble on anava i m’havia d’acostumar
a tot de nou.
Amb tantes anades i vingudes, vas poder anar a
l’escola?
Poc
temps, entre tots els anys, uns sis o set cursos, però la meitat de les classes
no anava, perquè m’havia d’ocupar d’algunes feines de casa. Tot i així, m’agradava
molt anar a l’escola i aprendre coses noves.
Havies d’ocupar-te molt de les teves germanes?
T’agradava estar amb elles?
Sí, me n’havia
d’ocupar molt, d’elles. Quan eren petites les cuidava jo, si no anava a comprar
per la meva mare. Quan van ser més grans, jo les acompanyava a l’escola, les
pentinava, les ajudava gairebé en tot, i me’n ocupava d’elles, si la meva mare
se n’havia d’anar a algun lloc. Per això, anava poc a l’escola. En el fons si
que m‘agradava estar amb elles.
A quina edat i a on vas començar a treballar?
Vaig començar a treballar
als tretze anys, a una fàbrica de jerseis a Badalona. Treballava d’amagat,
perquè no tenia edat per fer-ho. Els meus pares no volien que anés a treballar,
però jo sabia que anirien molt bé més diners casa.
Després del primer treball a on més vas treballar?
Em
vaig canviar de treball a una fàbrica de telers de roba amb catorze anys. Allà
vaig estar 7 anys. Després vaig treballar amb el meu marit i el meu cunyat, en
un negoci familiar on fèiem instruments i joguines de fusta, fins que vaig
deixar de treballar.
Quan vas conèixer el teu marit?
El
vaig conèixer a la fàbrica de telers on treballàvem a Badalona. Llavors jo
tenia 14 anys i ell en tenia 19, i vam començar a sortir 5 anys després.
Quan us vau casar?
Ens
vam casar dos anys i mig després de començar a sortir, el 17 d’abril de 1960, a
l’església Santa Maria de Badalona.
Quan vau tenir el vostre primer fill?
El
vam tenir a l’any 1961, un noi que es diu Juan.
Després, vau tenir algun altre fill?
Sí, tretze anys
després, al 1973, una noia que es diu Sònia.
Quants néts tens?
En
tinc quatre, dos del meu fill i dos de la meva filla. Els del meu fill són dos
nois, i es diuen Alejandro i Albert. Les de la meva filla són dues noies, i es
diuen Emma i Laia.
Ara que ja no tens tantes obligacions, que t’agrada
fer?
M’agrada
molt fer boixets, vaig a classe un cop per setmana,. Allà m’ho passo molt bé. També
m’agrada anar a una casa que tenim el meu marit i jo a prop de Tarragona, a la
muntanya, perquè quan anem sempre vénen les meves nétes i m’agrada que estem
tots junts. Una altra cosa que m’agrada fer és anar d’excursió amb les amigues
de l’associació.
Quins llocs has visitat durant la teva vida?
He
visitat Alacant, Terol, Paterna, València, Lleó, Logronyo, Zaragoza, Conca,
Calatayud, les coves de Covadonga, els pics d’Europa, Mallorca, Múrcia, Peníscola,
Andorra, un poblet de França i molts llocs de Catalunya.
De cara al futur, què t’agradaria fer? Alguna cosa
pendent, algun viatge...
Sempre
m’ha fet moltíssima il·lusió viatjar a Venècia i poder veure els canals. També m’agradaria
visitar Paris per veure la torre, o Santiago de Compostel·la per veure la
catedral. També m’agradaria poder veure els meus néts fer-se grans i casar-se.
Què t’ha semblat aquesta entrevista?
Crec
que ha estat molt interessant. A més, les preguntes m’han agradat. Penso que
t’ho has treballat, i espero haver-te ajudat a treure bona nota.
Emma García Casanova 1r A ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada